Recordo lo moreneta que eres quan vas néixer i qui ho havia de preveure que després fossis tant rossa...
També recordo que després de parir 2 nens, al parir-te a tu (una nena) va ser una delícia i això va fer que et mimés més, sobretot perquè el món era masclista i de fet encara ho és...
T'estic molt agraïda per la teva ajuda quan eres adolescent; portar el Marc i la Mireia a l'escola, fer menjars, entre altres coses, permetent-me així treballar... Sento haver estat tant dura aleshores, però les circumstàncies del moment, el no sentir-me recolzada i l'excés de responsabilitat van fer que tu patissis les conseqüències.
Gràcies per ser com ets! Sé que has hagut de lluitar molt però que finalment tens la compensació amb la teva pròpia família.
Gràcies també per ser amable, lluitadora i emprenadora. El ser així t'ha permès arribar on has arribat vençent tots els obstacles de la vida.
I per acabar dir-te que no canviïs mai i que avui que fas 40 anys t'has d'aprendre el lema: "avui és el primer dia de la resta de la meva vida".
Que aquests 40 anys puguis gaudir i veure-te'n goig amb la família, salut i benestar.
Felicitats de part de la mare Montse. Petó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada